I va arribar el COVID-19

I als esdeveniments sobrevinguts que col·loquen als mercats a la vora de l´abisme, les institucions i governs actuen, amb més o menys fortuna. Crec que és encertat afirmar que la crisi sanitària derivada de la COVID-19 ha agafat a tothom a contrapeu, i adjunta a aquesta crisi sanitària s´ha produït una situació de col·lapse econòmic. El cessament d´activitat obligat ha tingut un impacte fulminant en les ràtios de productivitat i en tot un seguit d´indicadors avançats que ens estan donant importants senyals d´alarma respecte a la important disminució del PIB que aquesta situació portarà associada.

Davant d´això i en el nostre cas, des d´Europa encara s´està discutint que fer, i la sensació és que entrem en una fase decisiva de la negociació en l´àmbit de la Comissió Europea. La bretxa entre Nord i Sud cada vegada es fa més gran i més evident, provocant una dicotomia que una malmesa estructura comuna dubto que sigui capaç de suportar.

Estem davant el preludi de la fi de la UE tal com la coneixem? És molt aventurat fer aquesta hipòtesi?

Futur immediat de la UE

Fent un exercici de simulació, anem a traslladar-nos més enllà de l´esfera política, i entrarem de ple en l´àmbit econòmic:

• El COVID ha impactat de manera desigual a la UE. Amb posterioritat es poden analitzar les causes d´aquesta situació, però la realitat actual és que hi ha diferències que es poden veure clarament en les posicions dels diferents governs i en les mesures adoptades. La forma d´encarar aquesta crisi també ha estat diferent
• La situació prèvia dels països membres era desigual, sobretot des de l´àmbit dels comptes públics. Els anys de fortes retallades i de reducció de el dèficit han fet el seu efecte. També la manca d'una política fiscal i jo gairebé diria econòmica, autènticament global
• Torna a aparèixer el debat sobre la mutualització del deute i els eurobons. Tothom té clar que ens veiem abocats a períodes incerts amb l´economia pràcticament parada i això fa necessari primer, mesures de conservació del teixit empresarial i industrial, i segon, mesures de promoció de l'activitat econòmica. El problema sorgeix en el debat al voltant de les condicions sota les quals s´ha de fer aquest procés i qui acabarà a la fi, pagant ...

L'acord sembla complicat, i el futur, més aviat incert. I això obre una possibilitat inquietant:

• Que no s'arribi a un acord sobre el sistema de finançament a aplicar per les mesures necessàries d´estímul, aprofundint les diferències actuals en l'Eix Nord-Sud
• Que això provoqui a la fin un trencament a nivell polític que derivi a la fin una mena d´escissió o divisió interna dins de l´economia Euro (Euro a dues velocitats)

Aquest escenari visualitza l'aparició d´un euro de ´segona velocitat´ més lent i menys solvent ... alguna cosa realment inquietant per als països que quedarien englobats sota el paraigües d´aquesta nova moneda

Què passaria amb l´economia d'aquests països? ¿Tenint en compte que estem actualment en espai Schengen, que passaria després? ¿Es limitaria la circulació de capitals?

Aquesta última observació és la més important:

• Si creiem que aquest és un escenari probable i factible, és d´esperar que aquesta divisió deixi a una sèrie de països amb una moneda més feble que l´actual. Això suposaria una depreciació automàtica de tots els seus actius. Seria per tant lògic pensar que hem de protegir-nos d'aquesta possibilitat traslladant ara que es pot fons i patrimoni a bancs dels països que segur quedarien englobats en aquest Euro de Primera Divisió?

Podria ser que davant d´aquesta situació per evitar aquests moviments a posteriori poguéssim veure algun tipus de 'Corralito' intern que després impedís moure els fons?

Crec que és un interessant debat que deixo obert